2. U FEBLE

So de u feble i lletres que el representen.

Fixa’t com la o tònica d’un mot primitiu quan pasa a sonar o feble en un mot derivat: en els parlars oriental passa a sonar u, pero s’escriu amb la mateixa lletra.

Mot primitiu	So tònic	Mot derivat	So àton	lletra
Fosc	ó	Foscor	u	u
Vora	ò	Voreta	u	o
Suc	ú	Suquet	u	u

Per això el so de u feble pot ser representat per les lletres o o bé u, depenent del fet que provingui d’una o tònica o d’una u tònica respectivament.

Aixì en els parlars orientals del català, excepte el mallorquí, tota o tònica oberta o tancada, sona u quan passa a ocupar una posición àtona.

NORMES D’ORTOGRAFIA

Les normes a aplicar tenen en compte si el so de u feble es troba a fi de mot o be a mig de mot.

1. A fi de mot

El so de u feble final s’escriu generalment o, però si el femení fa –ua o bé es tracta del diftong –eu, aleshores escriurem u.

Fixem-nos que la o final en català, pronunciada u feble, es correspont sovint amb una o final del castellà; en Calvi, una u final en català sol coincidir amb alguns mots que acaben en –uo, -eo en castellà.

Exemples Carro (Carro), mico (mico), continu (continuo), assidu (asiduo) , trineu (trineo), trofeu (trofeo)

No hem d’escriure, per tant, “uu” final en els casos en que un mot castellà acabi en –uo.

2. Al mig d’un mot

Si el mot te una forma primitiva en que podem troba rel so de un feble en posición tònica, escriurem o o bé u segons com soni en aquesta posició.

Així de “pont” tindrem “pontet” i de “punt”, “puntet”.

En verbs, buscarem la posición tònica a la tercera persona del present indicatiu.

Així de “això put” o “ell pot” tindrem “pudent” o “podent”.

Quan no puguem trobar una posició tònica, alesmores caldrà que memoritzem la grafia correcta.

En aquest cas, també podem comparar amb el castellà, ja que hi solen haver força coincidències.

Aixi “un mural” o “la moral”.

EXCEPCIONS

1. alguns cultismes no segueixen la vocal corresponent del mot popular i per això s’anomenen pseudo-derivats.

D’entre d’altres els més corrents

bUcal, jUvenil, humà, mundial, un titUlar, un cos consUlar, cUrvatura, concUrrència, dUlcificar, vUlcanisme.

2. Formes Verbals irregulars

a. S’escriu o el so de u feble dels verbs sOrtir, tOssir, escOpir, cOllir, cOsir, malgrat que les formes tòniques d’aquests verbs duguin “u”:”Surt, tus, escup, cull, cus”.

3. Divergències català castellà

Català o – Castellà u
Plomall	Triomfar	Torró
Rètol	Retolador	Brúixola
Botifarra	Embotit	Avorrir-se
Títol	Capítol	Polsar
Empordà	Complir	Hongria
Podrir	Polir	Escrúpol
Sofrir	Cònsol	Tonyina
Sorgir	Cobrir	Complir
Català u – Castellà o
Muntar	Bufetada	Turment
Muntanya	Subornar	Suportar
Suportar	Sufocar	Suport

4. Casos especials.

Alguns cultismos que en castellà acaben en o, en català mantenen la forma llatina acabada en us o bé um.

Així: MàriUs, PiUs, focUs, fetUs… ; forum, decòrum, harmòniUm...

1. LA VOCAL NEUTRA

És un so intermedi entre la e i la a.

És un so de curta durada molt freqüent a les llengües del món.

Els parlants de les comarques orientals dels Paisos Catalans pronunciem igual les vocals a i e quan es troben en situacio atona.

Aixo pot fer que ens equivoquem a l’hora d’escriure-les ja que la pronunciacio es identica.

Pot portar confusions a l'ortografia (la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua) ja que, per exemple, en aquests dialectes es pronuncia igual pare i para.

Aixi tenim que tota a i tota e toniques sonen neutres quan pasen a ocupar una posicio atona.

Mot primitiu	So tonic	Mot derivat	So aton	lletra
pa	a	panet	neutre	a
neu	e	nevar	neutre	e
Peu	e	peuet	neutre	e
Davant	a	davanter	neutre	a
Vent	e	ventet	neutre	e
ferro	e	ferrer	neutre	e

NORMES D’ORTOGRAFIA

La lletra que cal escriure per representar el so de vocal neutra depen de que aquest so estigui al final de mot o no. Si es troba a fi de mot, encara haurem de distingir entre els mots que siguin verbs del que no ho siguin.

1. A fi de mot

• Si esta en singular escriurem a si es femeni. (casa, dona, llibreta, la sastra)

• Els noms singulars de genere masculi amb e. (home, cotxe, llibre, el sastre)

• Aquesta diferencia entre masculi i femeni desapareix quan els mots estan en plural, aleshores escriurem sempre e, ja sigui masculi o femeni. (Cases, dones, llibretes, homes, cotxes, llibres, sastres)

2. A fi del verb

Si el verb acava en vocal, escriurem a. en canvi si acava en consonant, o amb el diftong –eu, escriurem e. (Veia, veies, veieu)

3. Al mig d’un mot.

Si el mot te una forma primitiva en que la vocal neutra sigui tònica, s’escriurà a o be e segons com soni en posició tònica

En verbs en 3ª persona del present ens indica la vocal tònica: de “ell paga” o de “ell pega”, tindrem “pagar” o be “pegar”.

Si no podem trobar la vocal tònica haurem de memoritzar la grafia correcta. Generalment, solen coincidir el català i el Castellà. Així, “viatge especial, de tipus cultural” o be “viatge espacial, a l’espai exterior”.

EXCEPCIONS

Agrupem els casos excepcionals segons la posició que ocupi la vocal neutra dins el mot.

1.Vocal final

a) S’escriu a la vocal neutra d’alguns mots acabats amb les terminacions ma / ta / arca / crata / cida / ista s’escriu amb a.

Així: poema, poeta, monarca, demòcrata, homicida, artista.

b) S’escriu e la vocal neutra final del tipus de mots següents:

• Adjectius amb les terminacions aire / ble / me / ne.

Exemples: cantaire, una dona amable, una acció infame, una cerimònia solemne

• Alguns noms coincidents amb el castellà, que sovint son pronunciats incorrectament com a e en lloc de ser-ho amb el so característic de la vocal neutra. Per exemple: base, fase, frase, classe, higiene, torre piràmide, efígie, barbàrie, mare, entre d’altres.
• L’infinitiu dels verbs de la segona conjugació acabats en –re, com ara seure, moure, estendre

· També les formes úniques com: corre, obre, omple i vine.

2. Vocal medial

Formes verbals en que podem trobar tant la a com la e tòniques.

En aquest cas, escriurem la vocal neutra sempre a.

Es tracta dels verbs haver / saber / fer / caure, que segueixen la norma general de la 3ª persona del present que du a: “ell ha, ell fa, ell sap, ell cau”, malgrat la e tònica d’altres formes, com ara, “jo he de fer, jo se, ell queia”.

També en les formes dobles dels verbs jeure o jaure, néixer o nàixer, treure o traure, i els seus compostos.

3. Divergències català - castellà

S’escriu e en Català i a en Castellà
Enyorança	Assemblea
Empúries	Monestir
Meravella	Vernís
Ebenista	Emparar
Efeminat	Espàrrec
S’escriu a en Català i e en Castellà
Assassí	Avaria
Sardenya	Rancor
Avaluar	Ambaixada
Arravatar	Davantal

4.Altres casos

Racó´, malenconia, psiquiatre, orgue (instrument musical), òrgan (part d’un cos), orfe.

Malgrat la utilitat d’aquestes normes, hi han moltes paraules que cal aprendre-les de memòria o consultar-les al diccionari. Un mètode infal·lible es llegint llibres i redactant documents per tal d’anar autocorregint-nos i aprenent.

TEMARI CATALÀ

Las lliçons segueixen l'ordre del quadern de normativa bàsica de la llengua catalaba de Josep - A. Castellanos i Vila

1. La vocal neutra

2. La U feble

3. La síl·laba i el diftong

4. Apòstrof, contracció i guionet

NUEVA CABECERA DEL BLOG

Hoy estreno nueva cabecera para el blog, aprovechando el tirón de estos días en los que he podido trastear un poco el Photoshop

TARJETAS INTERCALA

FERIA SEFED 2010

El SeFed se va de feria en Marzo y hay un montón de trabajo por hacer, catálogos, tarjetas, invitaciones, hay que empezar a mostrar propuestas a la coordinadora a ver por donde quiere llevar el proyecto, de momento le muestro un par de motivos muy sencillos para la portada del catálogo de feria y a ver como reacciona.

PHOTOFUNIA 2009

BELFAST

TREBALL EN EQUIP

Tot i que podria haver estat millor, vam superar el treball en equip amb notable.

Ara que tots han estat corregits i han passat uns dies desde la publicació dels resultats, us el deixo aquí per si algú se'l vol mirar.

HOWTH

Originalmente era un pueblo pesquero situado en lo que hoy es una península llamada Howth Head.

Puedes llegar cogiendo el DART aunque te recomiendo coger el autobús nº 32 en Eden Quay, que te saldrá más económico, ya que es una población cercana a la ciudad (15Km)

No parece ser una gran idea lanzarse a estas aguas con el coche.

Es famoso por su marisco y su pescado y podrás encontrar gran variedad, el mejor lugar para comer el típico plato de Fish & Chips.

Se pueden ver las focas en libertad a escasos metros del puerto.

Ideal para hacer el dominguero con los amigos.